Camí a l’escola

On March 23, 2012, in Català, Life in Japan, by Mariona
0

Cada matí faig 50 minutets de bicicleta per atravessar la distància entre Asakusa, on visc, i Shinokubo, on hi ha la KAI. En aquest trajecte em saluden una pila de jubilats que estan de dilluns a divendres als semàfors que hi ha a prop de les escoles per ajudar els nens a atravessar el carrer sense perill. El primer dia que ho vaig veure em vaig sorprendre, vaig pensar que potser seria una cosa específica d’una escola, però entre les 8:30 i les 9h del matí se’n poden veure a cada cantonada. Els avis vigilen que els nens passin el semàfor correctament, i és que tot i estar en una de les ciutats més grans del món, aquí es veuen els nens anar sols cap a l’escola des de ben petitets.

Són avis entrenyables que saluden amablement i amb un somriure a tothom que atravessa el “seu” semàfor. Quan el semàfor es posa vermell, s’esperen amb els nens, i quan es posa verd, atravessen junts. A la sortida de l’escola també hi són, fan que els nens facin cua per poder atravessar el semàfor, i vigilen també que si algun cotxe gira cap al carrer de l’escola, ho faci prudentment (tot i que encara no he vist cap cotxe circular com un boig en aquesta ciutat). A la fotografia en podem veure un, exemple de com van tots, amb la gorra i la bandereta groga.

És una manera bonica de començar el dia, creuar-se’n uns quants abans d’arribar al destí final i poder tenir un somriure i un Ohayougozaimasu!

Tagged with:
 

L’equinox de primavera és dia de festa nacional a Japó, així que el 20 de març és festiu per tal que tothom pugui mostrar el seu amor a la natura i els éssers vius. Trobo una encertadíssima idea el fet que se celebri una data tan important com l’inici de la primavera, moment en què la majoria de la gent té una pujada del positivisme i el bon humor. A Japó la gent aprofita aquest dia per a visitar els diferents jardins que hi ha a la ciutat, en la majoria cal pagar una entrada d’entre 200 i 400 iens, però val molt la pena visitar-los.

Certament, ja es comença a notar el canvi de temps!!! Per fi comença a sentir-se un lleuger augment de la temperatura després d’aquest gelat hivern que hem patit, que ha estat mooooolt llarg, i això ha fet que els pruners tardessin en florir, cosa que vol dir que els cirerers també es faran esperar una mica més.

Per a celebrar el dia com és degut, i aprofitant que els meus pares han vingut de visita, els vaig portar a passejar pels jardins Hamarikyu (Shiodome), on els pruners lluïen flors com les que es poden veure a la fotografia.

Els jardins Hamarikyu estan rodejats per aigua de mar per 3 costats, existeixen des del s.XVII, quan formaven part d’una vil.la de la família Tokygawa. Després de la II Guerra Mundial es van obrir al públic. Actualment acullen un dels pins més grans i vells de la ciutat, el Pi dels 300 anys. Quan es visitin, val la pena parar a Nakajima no Ochaya (= 中島の御茶屋), la casa de te de l’illa central per degustar-hi un te verd d’estil japonès.

Els jardins ofereixen una estona d’evasió de la metrpoli, són un petit niu de pau i tranquil.litat en mig de la ciutat, des del centre dels jardins es poden veure alguns dels alts edificis de la ciutat, entre ells, la Torre de Tokyo.

Feliç Primavera!

Tagged with:
 

Saint Patrick’s Day

On March 19, 2012, in Uncategorized, by Mariona
0

Aquest cap de setmana es va celebrar el dia de Sant Patrick, patró d’Irlanda, però amb molts seguidors aquí, obviament, perquè el més important de la celebració és la cerveza, i a Tokyo qualsevol ocasió és bona per poder-se’n trincar uns quants gots.

Sí, aquesta setmana és setmana d’examens, però cal descansar una mica per poder rendir millor, no?! A més, sembla que aquí el dia està totalment instaurat entre les celebracions, així que jo no seré qui trencarà la màgia d’aquest dia quedant-me a casa! Si cal celebrar Saint Patrick’s Day, cal fer un esforç i adaptar-se!

Dissabte a la nit tots els pubs de la ciutat estaven plens de gent amb barrets i bufandes verdes, i cervezes a la mà. Sobretot es podia veure la “green beer”, “cerveza” verda típica del dia de Saint Patrick, que de fet, de cerveza en tenia ben poc, més aviat era com una especie de gasosa amb colorant  verd, però com que era Saint Patrick, tothom s’ho demanava en primera ronda. A la segona ronda ja ningú no s’atrevia a repetir i optaven per opcions més clàssiques, però sincerament, més sabroses.

Diumenge, tot i la pluja, hi va haver desfilada  per Omotesando. El carrer va estar tallat durant un parell d’hores en què es va poder veure desfiladar totes les assciacions relacionades amb Irlanda que hi ha a Tokyo: gossos irlandesos vestits de verd, ballarins tradicionals japonesos vestits de verd, músics vestits de verd, acròbates, clients habituals de pubs… Tothom desfilava sota la fina pluja, potser era la manera que el temps acompanyés la joranda d’una manera més celta… el fet que plogués va fer que no hi hagués gran aglomeració de gent, i l’ordre va ser absolut. El marcatge de la línia entre el públic i els desfilants estava curosament vigilat per una pila de voluntaris que procuraven que ningú no passés un milímetre de la línia per no entorpir el pas de la desfilada.

Al final de la “parade” la gent va tornar a omplir els pubs per gaudir de concerts en viu i seguir bebent cervezes a la salut de Sant Patrici!

 

 

 

 

Hivern fred, beguda gelada

On March 16, 2012, in Català, Life in Japan, by Mariona
1

A Tokyo, en qualsevol cafeteria o restaurant que vagis sempre tens una gerra d’aigua per poder-te omplir el got; fantàstica opció que no tenim a Barcelona, on si volem demanar aigua en un restaurant, hem de pagar l’ampolleta; però una cosa que no entenc i crec que no arribaré a entendre, és perquè aquesta aigua sempre està gelada i amb una pila de glaçons!

Aquí sempre que serveixen una beguda és amb una gran quantitat de gels. Aquest hivern ha estat extremadament fred, però això no ha impedit que les begudes es continuessin servint gelades. I no és que d’aquesta manera, com que el gel ocupa lloc, posin menys beguda, perquè en aquest cas, no faria falta posar gel a l’aigua que ofereixen, ja que amb gel o sense, et pots reomplir el got tantes vegades com vulguis. A més, quan tenen la opció, els japonesos encara s’hi afegeixen més gel! Jo sempre demano la beguda Korinashi (氷なし), és a dir, sense gel!

La beguda freda se la beuen ben freda, i la calenta, bullint! Cada cop que demano un cafè o tè en una cafeteria m’haig d’esperar una estona en poder-lo beure perquè sembla que el treguin de l’infern! El mateix passa amb el caldo que porten els soba, udon, la sopa miso…
Aquí, la beguda freda ha de ser ben freda, i la calenta, ben calenta! No hi ha terme mig!

 

100% Chocolate Cafe

On March 13, 2012, in Català, Life in Japan, by Mariona
1

Una de les coses que se’m fan més difícils a Japó és no poder gaudir d’un bon cafè i d’una bona xocolata. De cafè n’hi ha, però ben lluny dels fantàstics espressos que es poden degustar a molts locals de Barcelona. De xocolata en venen a tot arreu, però gairebé tota és amb llet, i la que és negra és extremadament dolça pel meu paladar. El concepte de cafè espresso i de xocolata “bitter” que tenen aquí no s’adapta gaire al meu. De totes maneres, que sigui difícil, no vol dir que sigui impossible, vol dir que simplement costa més de trobar, i obviament, de pagar.

Diumenge un amic em va portar a un lloc estupendu a prop de l’estació de Tokyo, el “100% Chocolate Café”, de la casa Meiji. Un petit paradís on es poden degustar tota mena de productes de xocolata. Hi ha diferents classes de pastissos que pots omplir amb la crema de xocolata que més t’agradi (amb macadamia, amb avellanes, negra, blanca, rom amb panses…). Tauletes de xocolata de tota mena de gustos i colors. I fins i tot begudes de xocolata, amb una varietat excel.lent: batut de xocolata i cafè, brutal!

No és barat, però és pagable, diguem que no és més car que la resta de cafeteries de les diferents cadenes que hi ha per tota la ciutat. Aquesta meravella està just al costat de la sortida 5 de l’estació Kyobashi – 京橋 (la número 5 de la línia Ginza – 銀座線), facileta de trobar.

;-P