Cada matí faig 50 minutets de bicicleta per atravessar la distància entre Asakusa, on visc, i Shinokubo, on hi ha la KAI. En aquest trajecte em saluden una pila de jubilats que estan de dilluns a divendres als semàfors que hi ha a prop de les escoles per ajudar els nens a atravessar el carrer sense perill. El primer dia que ho vaig veure em vaig sorprendre, vaig pensar que potser seria una cosa específica d’una escola, però entre les 8:30 i les 9h del matí se’n poden veure a cada cantonada. Els avis vigilen que els nens passin el semàfor correctament, i és que tot i estar en una de les ciutats més grans del món, aquí es veuen els nens anar sols cap a l’escola des de ben petitets.

Són avis entrenyables que saluden amablement i amb un somriure a tothom que atravessa el “seu” semàfor. Quan el semàfor es posa vermell, s’esperen amb els nens, i quan es posa verd, atravessen junts. A la sortida de l’escola també hi són, fan que els nens facin cua per poder atravessar el semàfor, i vigilen també que si algun cotxe gira cap al carrer de l’escola, ho faci prudentment (tot i que encara no he vist cap cotxe circular com un boig en aquesta ciutat). A la fotografia en podem veure un, exemple de com van tots, amb la gorra i la bandereta groga.

És una manera bonica de començar el dia, creuar-se’n uns quants abans d’arribar al destí final i poder tenir un somriure i un Ohayougozaimasu!